Comissió per reserva vs quota fixa: quin model surt a compte

Un club de cinc pistes al Vallès factura unes 380 reserves al mes a un preu mitjà de 22 €. Amb una comissió del 6% per reserva, això vol dir uns 502 € que se'n van cada mes sense que el gerent hagi mogut un dit de més. És el càlcul que fan, tard o d'hora, tots els propietaris que revisen la factura de la seva plataforma de reserves: comissió vs quota club pàdel, quin model surt realment a compte quan el club creix i les reserves es multipliquen?

La resposta no és la mateixa per a un club que acaba d'obrir que per a un club consolidat amb llista d'espera els dissabtes a les 10. Val la pena fer els números abans de renovar cap contracte.

Com funciona el cobrament per comissió (i per què sembla barat al principi)

El model per reserva és senzill d'entendre i per això s'ha estès tant: la plataforma cobra un percentatge de cada reserva feta a través seva, normalment entre el 3% i el 8% segons el pla i el volum. Quan un club obre i fa 60 reserves al mes, la factura és petita, 15 o 20 euros, i sembla un preu regalat comparat amb qualsevol quota mensual.

El problema apareix quan el club funciona. Si les campanyes de captació, el boca-orella i les lligues internes fan que les reserves passin de 60 a 400 al mes, la factura de comissions es multiplica exactament igual. El gerent acaba pagant més com més èxit té amb la seva pròpia feina de captar socis i omplir pistes. És un model que penalitza el creixement just quan més val la pena créixer.

La quota plana: pagar sempre el mateix, facis 50 reserves o 500

El model de quota fixa capgira aquesta lògica. El club paga una quantitat mensual pactada, independentment de si aquell mes s'han fet 100 o 900 reserves. Per a un gestor que vol previsibilitat al pressupost, això té un valor que no surt reflectit en cap percentatge: saber exactament què costarà la plataforma de reserves el mes vinent, tant si és agost amb l'aparcament ple com si és un febrer plujós amb les pistes mig buides.

És justament aquest el plantejament amb què treballa Paco: quota plana i zero comissions per reserva, perquè un club que triplica la seva ocupació no hauria de veure com es triplica també la factura de la seva eina de gestió.

Comissió vs quota fixa: la taula que hauries de fer abans de decidir

Agafem un ticket mitjà de 22 € per reserva i comparem una comissió del 6% amb una quota fixa d'exemple de 79 €/mes, a diferents volums de reserves:

El punt d'inflexió arriba molt abans del que la majoria de gerents s'imaginen. Amb aquesta comissió, a partir d'unes 60 reserves mensuals la quota fixa ja surt més barata. Un club amb dues o tres pistes i ocupació moderada creua aquesta línia en el seu primer trimestre d'activitat normal.

Els costos que no surten reflectits al percentatge

La comparativa numèrica és el punt de partida, però hi ha despeses i friccions que no apareixen a la factura mensual i que val la pena tenir en compte:

• Sincronització entre plataformes: si el club fa servir dues eines (una per reserves, una altra per comunicació o lligues), cada integració trenca dades i genera hores de feina administrativa que ningú factura però algú paga.
• Percepció de preu pels socis: quan la comissió es trasllada al preu de la pista, el jugador ho nota i associa la pujada al club, no a la plataforma que la cobra.
• Incentiu perdut per omplir hores buides: amb comissió variable, cada promoció o descompte per omplir una franja de dilluns a les 9 del matí redueix el marge del club dues vegades, un cop pel preu més baix i un altre per la comissió sobre aquest preu.
• Negociació anual: els plans per comissió solen revisar-se i pujar amb l'excusa del volum creixent del club, mentre que una quota fixa pactada es manté estable durant tot el contracte.

Com fer el càlcul al teu club en cinc passos

1. Treu el nombre total de reserves fetes a través de la plataforma en els últims tres mesos.
2. Calcula el ticket mitjà real (no el preu de tarifa, sinó el que efectivament es cobra, amb descomptes inclosos).
3. Aplica el percentatge de comissió que et cobren avui i suma-hi qualsevol quota fixa addicional que ja paguis.
4. Compara aquest total amb el preu de la quota plana que t'ofereixin com a alternativa.
5. Projecta els dos escenaris a dotze mesos tenint en compte el creixement que esperes, no només l'ocupació actual.

Si el club està en una fase activa de captació de socis i vols que aquest cinquè pas reflecteixi objectius reals i no una simple extrapolació, aquest full de ruta per fer créixer un club de pàdel dona xifres concretes d'on sol venir el creixement en els primers dotze mesos.

Quan NO surt a compte canviar de model

No tot són avantatges per a la quota fixa. Un club de temporada curta, amb dues pistes exteriors que només funcionen de maig a setembre, pot trobar-se pagant una quota plana dotze mesos per un servei que fa servir intensament només quatre. En aquests casos, negociar una comissió baixa o una quota estacional té més sentit que assumir un cost fix tot l'any. El mateix passa amb clubs acabats d'obrir que encara no superen les 50-60 reserves mensuals: val la pena esperar a tenir dades reals d'ocupació abans de comprometre's amb una quota fixa que, de moment, surti més cara que el percentatge actual.

Abans de signar res, també convé revisar què hi ha darrere del preu i no només el número final; aquest repàs sobre alternatives a Playtomic per a clubs detalla altres criteris a mirar, com el suport, la migració de dades dels socis o el temps de permanència mínima.

El pas concret, doncs, no és comparar percentatges genèrics com els d'aquest article, sinó agafar les teves pròpies xifres dels últims tres mesos i fer el càlcul amb el teu ticket mitjà real. La majoria de gerents que ho fan es troben que ja fa mesos que estan pagant per sobre del que els tocaria.