Obrir un club de pàdel nou: què has de saber

Un club de quatre pistes a Catalunya es planta, de mitjana, entre 220.000 i 320.000 euros abans d'obrir la porta el primer dia. És la xifra que ningú diu en veu alta quan es comença a mirar terrenys, i és el primer número que has de tenir clar si estàs pensant obrir un club de pàdel aquest any. No perquè sigui dissuasòria, sinó perquè qualsevol decisió posterior -quantes pistes cobertes, quin terreny, quin préstec- en depèn.

El negoci ha crescut tant els últims cinc anys que és fàcil caure en l'optimisme: es veuen pistes plenes els dissabtes a la tarda i es dedueix que tot club funciona igual. La realitat és més aspra. A Catalunya hi ha zones on la ràtio de pistes per habitant ja comença a estar saturada, i muntar un club nou sense haver fet els números amb cura és la manera més ràpida de perdre els estalvis en divuit mesos.

Quant costa obrir un club de pàdel: la xifra real abans de signar res

La taula que segueix és orientativa, però s'acosta al que paguen avui la majoria de clubs que es construeixen a la perifèria de Barcelona, Tarragona o Girona. Els preus varien segons el proveïdor de la pista, el tipus de terra (formigó poros o gespa sintètica de 12 mm) i si el terreny ja té llicència d'activitat o cal tramitar-la des de zero.

A això cal sumar un marge de contingència del 15%, perquè gairebé cap obra acaba en el pressupost inicial. Els bancs que financen aquest tipus de projectes solen demanar entre un 30% i un 40% de capital propi, i avaluen el pla de negoci amb la mateixa duresa que una nau industrial: volen veure ocupació prevista, no il·lusions.

Ubicació i llicències: on es guanya o es perd el primer any

El terreny decideix més del que sembla. Un club a 20 minuts en cotxe del nucli urbà pot tenir un lloguer la meitat de barat que un a cinc minuts, però perdrà la clientela que juga a les set del matí abans d'anar a treballar, que és precisament la franja que fa rendible una pista coberta a l'hivern. La regla pràctica que fan servir molts consultors del sector és senzilla: si el 70% de la població de la teva àrea d'influència no arriba en 12 minuts, la captació de socis costarà el doble en publicitat.

Les llicències són l'altra variable que sol descol·locar els propietaris nous. Un canvi d'ús de sòl o una llicència d'obra major pot trigar entre tres i sis mesos a un ajuntament mitjà, i a vegades més si el terreny està qualificat com a rústic o cal informe mediambiental per la impermeabilització. Qui calcula l'obertura "per Setmana Santa" sense tenir la llicència demanada des de l'octubre anterior sol acabar obrint a l'estiu, amb les pistes fetes i el préstec ja generant interessos.

Quantes pistes i quin mix construir

Quatre pistes és el mínim pràctic per sostenir un club amb bar i recepció; per sota d'aquest número, els costos fixos (personal, manteniment, subministraments) pesen massa per pista. El mix habitual que funciona bé a Catalunya és:

• Dues pistes cobertes amb parets de vidre, per jugar tot l'any independentment del temps
• Una o dues pistes descobertes, més barates de construir i suficients a l'estiu
• Com a mínim una pista panoràmica o amb bona il·luminació nocturna, que es pot cobrar entre 2 i 4 euros més cara per hora

Els clubs que comencen només amb pistes descobertes solen notar un forat d'ingressos entre novembre i febrer del 30-40% respecte a la temporada alta. Es pot compensar amb classes i lligues internes, però la pista coberta segueix sent la que amortitza més ràpid.

Omplir hores des de la primera setmana

Construir les pistes és la part visible. La part que decideix si el club sobreviu és molt més avorrida: aconseguir que es reservin de dilluns a diumenge, no només els caps de setmana. Un club nou sol obrir amb el 15-20% d'ocupació en hores vall (migdies, dimarts i dijous de matí), i si no es corregeix en els primers tres mesos, aquesta franja mai es recupera perquè els socis ja han adoptat altres hàbits.

Aquí hi ha dues decisions que condicionen tot el primer any. La primera és tenir el sistema de reserves ben plantejat des del dia 1, perquè un soci que no pot reservar des del mòbil a les onze de la nit simplement reserva en un altre club; per què les reserves online 24/7 ja no són opcionals explica amb dades per què aquest punt no és negociable, ni tan sols per a un club que acaba d'obrir. La segona és crear ambient abans que hi hagi prou socis fidels per generar-lo sol: les americanes fetes bé omplen pistes en hores mortes i fan que la gent es conegui, que és el motiu real pel qual algú renova la quota al cap d'un any.

En aquest punt és on eines com Paco fan la diferència real per a un club que acaba d'obrir: una quota plana mensual sense comissió per reserva permet que el propietari no vegi reduït el marge just quan més el necessita, que és en els primers mesos, quan cada reserva encara compta.

Errors que es repeteixen en gairebé tots els clubs nous

• Calcular el calendari d'obertura sense marge per a retards de llicència o subministrament elèctric
• No pressupostar la reposició de la gespa sintètica (cada 5-7 anys, uns 3.500 € per pista)
• Triar una plataforma de reserves amb comissió per partida, que en temporada alta pot menjar-se un 8-10% dels ingressos de pista
• No treballar la visibilitat local abans d'obrir: un club que no apareix bé a les cerques de Google perd els primers socis d'impuls
• Fixar preus de quota mirant només la competència més propera, sense comprovar si aquella competència és sostenible o està cremant capital

Visibilitat des del primer dia

Un error habitual és pensar que la publicitat comença quan ja hi ha pistes obertes. La fitxa de Google del club -horaris, fotos, telèfon, ressenyes- es pot i s'ha de preparar abans que acabi l'obra, perquè Google tarda setmanes a indexar i posicionar un negoci nou. Aquesta guia pas a pas de Google Business Profile detalla com fer-ho bé des de zero, cosa que estalvia mesos de visibilitat perduda a un club que encara no té ni cartell penjat.

Quant trigues a arribar al punt mort

La majoria de clubs nous a Catalunya arriben al break-even entre els 18 i els 30 mesos, depenent de si combinen quota d'escola amb lloguer de pista. Per sostenir un préstec de 250.000 € a 10 anys, un club de quatre pistes necessita vendre, aproximadament, el 55-60% de les hores disponibles en horari de tarda-vespre a un preu mitjà de 26-30 € l'hora. Per sota d'això, el pla no aguanta sense injecció extra de capital.

Abans de signar el lloguer o demanar el préstec, val la pena fer la prova del paper: agafa el nombre d'hores reals que té un dia -descomptant les hores en què ningú juga, com les 7 del matí a l'agost o les 3 de la tarda entre setmana- i comprova si, a l'ocupació que raonablement esperes el primer any, els números quadren amb la quota del préstec i el lloguer. Si no quadren amb un 60% d'ocupació en hora bona, cal revisar el pla abans de posar la primera pedra, no sis mesos després d'obrir.